Cultura

Mor Kim Ki-duk de Covid-19

El director de cinema sud-coreà Kim Ki-duk, guanyador del Lleó d’Or de Venècia del 2012 per Pieta i premiat als grans festivals de cinema internacionals, va morir ahir als 59 anys a causa de complicacions derivades d’una infecció de coronavirus, segons van informar mitjans locals. El cineasta va morir en un hospital de Letònia, país bàltic on havia arribat el 20 de novembre passat. Des del 5 de desembre no se sabia res d’ell.

Cineasta transgressor, experimental i polèmic, Kim Ki-duk (Bonghwa, 1960) va ser acusat d’abusos sexuals per una actriu el 2017, quan va esclatar el moviment #Metoo. Només va ser condemnat per agressió física, però va ser objecte d’altres acusacions, i tot plegat ha afectat la seva carrera. Els darrers anys se l’ha vist molt poc al circuit dels grans festivals internacionals.

Kim Ki-duk va estar cinc anys a l’exèrcit, es va dedicar a la pintura i va estudiar per ser pastor protestant –el cristianisme és molt present a la seva obra–, abans de viatjar a París i descobrir el cinema com la seva veritable vocació, quan ja tenia 33 anys. Va començar a escriure i dirigir des del 1996 i, quatre anys després, la Mostra de Venècia el va seleccionar per La isla. El festival del Lido ja va premiar aquest film i el va començar a considerar com un dels seus fins al punt d’atorgar-li el Lleó de Plata i el premi de la crítica per Hierro 3 (2004) i el Lleó d’Or per Pietà (2012).

Venècia marca l’inici i el final de la seva època més fructífera, els primers anys del segle XXI, amb títols premiats a Berlín, Canes, Sant Sebastià i Locarno com Domicilio desconocido (2001), Primavera, estiu, tardor, hivern i... primavera (2003), Samaritan girl (2004), Arirang (2011)...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cantabile estrena el seu "Cant de lluita"

Barcelona

La cultura és igualitària?

barcelona / girona
Mirador

Un ‘documental’ també pot ser el millor film

La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones

Girona
MÍRIAM PORTÉ, PRODUCTORA AUDIOVISUAL (DISTINTO FILMS)
.

“Allà on hi ha diners, hi ha dificultats per a les dones”

IOLANDA BATALLÉ PRATS, DIRECTORA DE L’INSTITUT RAMON LLULL
.

“El canvi no és només arribar a dirigir; cal que després treballis a la teva manera”

GLÒRIA CASTELLVÍ, MÀNAGER I PRODUCTORA (RGB MUSIC)
.

“Programar més dones no hauria de ser una moda”

CARLA ROVIRA, AUTORA, DIRECTORA I ACTRIU
.

“El circ mediàtic a l’Institut del Teatre ha estat un reabús”

FRANCESCA LLOPIS, ARTISTA
.

“El món de la cultura és capitalista i patriarcal de manera majoritària”