Opinió

El voraviu

Via ampla no. Corriols

La política catalana és un bosc descomunalment embardissat

Estic d’acord amb Junqueras. Molt d’acord. Bestialment d’acord. “Regalar la bandera del diàleg seria un error estratègic.” S’ha de dialogar molt. Sempre. Sobre tot. Amb tothom. Però dir això i res és el mateix. Si es dialoga és que hi ha algú; i si aquest comparteix el mateix principi, sigui per vocació o per mandat dels tècnics, i també pensa que regalar la bandera del diàleg és un error estratègic, es viu un diàleg de sords. O de lluços. Trieu. Fins quan es dialoga? Per exemple sobre amnistia. Es continua dialogant amnistia quan hagin complert condemna els presos? I sobre referèndum? Quantes majories independentistes es poden succeir sense fer un referèndum ni tenir data i continuar dialogant referèndum? I el dèficit fiscal? Quantes balances no publicades i canvis de mètode comptable s’aguanten? I el corredor mediterrani? I el traspàs complet de ports, aeroports i trens de rodalies? A banda del diàleg d’allà, és l’hora del diàleg sincer d’aquí. Per a quan es deixa? Si no us n’escapareu. Ni ERC, ni Junts ni la CUP. Si com diu Aragonès, i el crec, “amb el PSC res de res” ja trigueu a deixar vies amples i estassar bosc per obrir corriols de diàleg independentistes. Els que som més de bosc que de ciutat sabem que al bosc les vies amples no hi caben. La política catalana és un bosc descomunalment embardissat. No hi ha vies amples. Agafeu l’estassabarders i obriu corriols. O la clientela, al final, passarà de llarg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.